El Relat de la vida d'Eduard Garrigós al sistema concentracionari del KL Mauthausen / Sílvia Sáiz i Calvo, Ernest Gallart i Vivé; transcripció d'Anna Cabeza i Gutés
Sáiz i Calvo, Sílvia


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 128-141 (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940. Testimonis) 
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció de l'entrevista realitzada per Josep M. Benaul a Eduard Garrigós el 17 de juliol de 1990.

El text és una introducció al relat de la vida del deportat local al KL Mauthausen Eduard Garrigós. A més de resseguir les principals cotes vitals de l'informador durant el conflicte civil (1936-1939), l'èxode, l'internament i la deportació, els autors emmarquen implícitament el testimoniatge en el context de la deportació republicana en el sistema concentracionari del KL Mauthausen i destaquen la vàlua d'aquesta font històrica primària.

Víctimes sabadellenques de la deportació als camps nazis: Una primera aproximació / Josep M. Benaul Berenguer, Antonio Onetti Vera, Jordi Torruella Llopart
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 108-127 : il., gràf. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Notes a peu de pàgina. Conté llistat de 57 sabadellencs deportats als camps nazis.

Una Cara de la victòria franquista: peticions dels vençuts i respostes del poder / Laia Arañó i Vega, Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Arañó i Vega, Laia


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 90-107 : il. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Notes a peu de pàgina. Conté transcripció de deu cartes enviades a l'Ajuntament de Sabadell.

Al llarg de 1939, diversos veïns de Sabadell, en circumstàncies personals força complicades, demanen ajuda a les noves autoritats de la ciutat per poder tornar a casa o per tenir notícies de la família. Són homes, la majoria, tancats en camps de concentració franquistes o francesos, que volen tornar i necessiten alguna mena d'aval més o menys oficial. Humiliant-se fins a extrems notables, esperen la resposta del poder municipal, que, moltes vegades, és una dura negativa o una resposta plena de menyspreu magnànim. És una cara molt expressiva de la "cultura de l'aval", que va marcar moltes vides en la postguerra.

Cartes de Salvador Sarrà Serravinyals a Carles Pi i Sunyer / Laia Arañó i Vega, Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Arañó i Vega, Laia


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 80-89 : il. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Notes a peu de pàgina. Conté transcripció de vuit cartes de Salvador Sarrà Serravinyals a Carles Pi i Sunyer.

Al llarg de 1939, Salvador Sarrà va escriure diverses cartes a l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Carles Pi i Sunyer, explicant-li les vicissituds que estava passant en els primers mesos de l'exili: la sortida del camp, les expectatives de futur, la possible anada a Amèrica, el retrobament amb la família, etc. Són vuit cartes singulars que ens il·lustren una de les possibles rutes de l'exili i una experiència individual que, tanmateix, era extrapolable a tants altres milers de refugiats.

1939 des del refugi de Poitiers: l'exili civil en les cartes de Maria Deu Laspalas a Ricard Simó Bach / Josep M. Benaul Berenguer
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 48-79 : il. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Bibliografia. Notes a peu de pàgina.

Ricard Simó i Maria Deu i el seu fill Josep, d'encara no tres anys d'edat, van participar en l'exili en massa a França darrere la caiguda de Catalunya el 1939. Ricard, barber i militant del POUM, fou comissari polític de l'exèrcit republicà, mentre que Maria, sastressa, no va militar en cap organització. La família va estar separada des de l'entrada a França: Maria i el nen a Poitiers, en un dels refugis per a dones, nens i ancians espanyols; Ricard als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès i, després de fugar-se d'aquest últim, al Beaujolais. El contacte es va mantenir gràcies a la correspondència. Les cartes enviades per Maria -89 el 1939- permeten analitzar les condicions de vida als refugis, gairebé gens estudiats en comparació amb els camps de concentració, i aporten molts elements per estudiar les complexitats i incerteses d'aquest primer any d'exili. Finalment, s'analitza el retorn de Maria i el nen a casa al final de setembre de 1939 -Ricard no va tornar fins al final de 1941- i l'impacte causat per aquesta experiència, primer acte d'una dramàtica postguerra.

Gustau Vila i Bergadà, dibuixant i caricaturista, ens llegà un testimoni punyent i directe de l'exili des del camp de concentració d'Argelers / Mercè López i Fort
López i Fort, Mercè


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 36-47 : il. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Inclou transcripció de les cinc cartes de Gustau Vila i Bergadà.

L'Arxiu Històric de Sabadell conserva un preuat testimoni de l'exili viscut pel sabadellenc Gustau Vila i Bergadà (1895-1955). Es tracta de cinc cartes escrites des del camp de concentració d'Argelers (el Vallespir). Gustau Vila, dibuixant i caricaturista compromès, conegut amb el pseudònim de Grapa, ens ha llegat punyents testimonis gràfics de la seva llarga estada al camp d'Argelers. Alhora, gràcies a les seves cartes, datades entre els mesos de gener i desembre del 1940, coneixem de manera directa les condicions de vida del dia a dia al camp de concentració. Mitjançant la paraula i el traç, Grapa ens deixa constància de la penúria, física i moral, del que representà aquell exili forçat.

Quan Espanya era un "pogrom": cartes de Josep Rosas des del camp de concentració de Bram / Josep Antoni Pozo González
Pozo González, Josep Antoni


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 20-34 : il. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció de la correspondència de Josep Rosas.

Els camps de concentració francesos representaren la primera escala d'un llarg i penós viatge que transportà molts refugiats per diferents països en el decurs d'un perllongat exili. Les penalitats passades per tots els qui visqueren la realitat d'aquests camps han quedat en el record de diverses generacions que hagueren d'afegir, a l'amargor de la derrota, el tracte dispensat per unes autoritats franceses que, d'altra banda, no trigaren gaire a reconèixer el règim franquista. El coneixement que tenim -per mitjà de les seves memòries publicades el 2005- del pas de Josep Rosas pel camp de concentració de Bram, després de passar pel d'Argelers, ens ajuda a comprendre una mica més la situació viscuda. Ara, la publicació de la correspondència que es conserva de Josep Rosas -correspondència que establí amb la família des del camp de concentració de Bram- ens revela la vessant més íntima d'un home d'origen obrer, sindicalista i autodidacte que, enmig de la dura realitat del camp, és capaç d'escriure contes i poesies per als seus fills.

Presentació / Maria Campillo, Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Campillo Guajardo, Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 8-19 : gràf. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Notes.